Després del conte, les preguntes: per què conversar sobre la història ajuda a aprendre

Arriba el final del conte, l'infant badalla i la temptació és apagar el llum. Però els dos o tres minuts que venen just després són dels més valuosos: és quan la història es converteix en conversa, i la conversa és el que fa que el que s'ha escoltat es quedi.

Què diu la recerca

Fa més de trenta anys que es parla de lectura dialògica: llegir amb l'infant de manera que no només escolti, sinó que parli. L'adult fa preguntes, amplia les respostes i, a poc a poc, l'infant passa a ser qui explica la història.

El primer estudi publicat sobre aquest mètode, de Grover Whitehurst i el seu equip (1988), va ensenyar un grup de pares i mares a fer preguntes obertes i a ampliar les respostes dels fills mentre llegien. Al cap de quatre setmanes, aquests infants mostraven millor llenguatge expressiu que els d'un grup de control que llegia igual, però sense aquesta conversa.

Des d'aleshores s'ha estudiat molt. El What Works Clearinghouse, el servei del Departament d'Educació dels Estats Units que revisa quins mètodes educatius tenen evidència, va concloure el 2010 que la lectura dialògica té efectes potencialment positius en la comunicació i el llenguatge dels infants d'educació infantil.

I hi ha una dada especialment interessant per a les famílies que escolten contes en àudio o en pantalla: un estudi de la Universitat Vanderbilt (Strouse, O'Doherty i Troseth, 2013) amb 81 famílies amb infants de 3 anys va trobar que, quan els pares feien preguntes sobre la història mentre la miraven junts, els infants entenien millor el conte i n'aprenien més paraules. La clau no era el format, sinó la conversa.

Cinc tipus de preguntes que funcionen

1. Completar. Deixar una frase a mitges perquè l'acabi: «I aleshores el llop va bufar, i va bufar, i…».
2. Recordar. Tornar a un moment del conte: «Què li passava a la protagonista quan es va perdre?».
3. Preguntes obertes. Les que no es contesten amb un sí o un no: «Què creus que estava pensant?».
4. Qui, què, on, per què. Per fixar personatges, llocs i motius: «Per què creus que no volia dir la veritat?».
5. Connectar amb la seva vida. Portar la història a casa: «A tu t'ha passat mai que tinguessis por de fer una cosa nova?».

Com adaptar-ho a cada edat

• 3-4 anys: preguntes curtes i concretes, i molt de «què passa aquí?». Celebra qualsevol resposta i amplia-la amb una paraula nova.
• 5-6 anys: demana-li que t'expliqui el conte amb les seves paraules o que s'inventi un altre final.
• 7-8 anys: parla de les decisions dels personatges: què haurien pogut fer diferent?
• 9-12 anys: els dilemes: «Tu què hauries fet?». A aquesta edat, la millor conversa és la que no té una resposta correcta.

Tres consells pràctics

• Una o dues preguntes n'hi ha prou. No és un examen; si l'infant té son, deixa-ho per a l'endemà.
• Escolta més que no parles. L'objectiu és que sigui ell o ella qui expliqui.
• No corregeixis, amplia. Si diu «el gos estava trist», pots afegir «sí, estava trist i una mica enyorat».

Tant si el conte és en paper com si l'escolteu a ImagiLab, aquests minuts de després són vostres.

← Tornar al blog